Habrían de pasar muchos años antes de que Max olvidara el verano en que descubrió,casi por casualidad, la magia. Corría el año 1943 y los vientos de la guerra arrastraban al mundo corriente abajo, sin remedio. A mediados de junio, el día en que Max cumplió los trece años, su padre, relojero e inventor a ratos perdidos, reunió a la familia en el salón y les anunció que aquél era el último día que pasarían en la que había sido su casa en los últimos diez años. La familia se mudaba a la costa, lejos de la ciudad y de la guerra, a una casa junto a la playa de un pequeño pueblecito a orillas del Atlántico.
La decisión era terminante: partirían al amanecer del día siguiente. Hasta entonces, debían empacar todas sus posesiones y prepararse para el largo viaje hasta su nuevo hogar.
Casi todos imaginaban ya que la idea de abandonar la ciudad en busca de un lugar más habitable rondaba por la cabeza del buen Maximilian Carver desde hacía tiempo; todos menos Max. Para él, la noticia tuvo el mismoefecto que una locomotora enloquecida atravesando una tienda de porcelanas chinas. Se quedó en blanco, con la boca abierta y la mirada ausente.

Y una mica d'informació en català:
Tot va començar quan la família d'en Max, la família Carver es trasllada a una casa a la platja. En Max hi viu amb les seves dues germanes l'Alícia i la Irina, i els seus pares: en Maximilian i l'Andrea Carver.
Un dia en Max va anar a fer una pasejada al port amb la bicicleta, i va conèixer en Ronald, un nen que li ensenya el poble. Van quedar al matí següent per bucejar en un vaixell enfonsat.
En Max des de la terrassa de casa seva, veu un jardí d'estatues. Llavors decideix anar a veure que hi ha allà. Quan hi va arribar, va veure un pallasso que tenia un símbol: un arc amb una estrella de sis puntes. El pallassso estava amb la mà oberta, i quan es va girar la tenia tancada. Espantat, en Max va tornar corrents cap a casa.
Un altre dia amb la seva germana i en Ronald van anar a bucejar, i quan en Max es va fixar en el vaixell enfonsat va veure que tenia el mateix símbol que el pallasso.
L'avi d'en Ronald era el guardià del far, i va explicar la seva història. Que està relacionada amb el vaixell i el símbol.
Si us ha agradat la història, i voleu saber-ne el final, l'haureu de llegir. Us el recomano sobretot a aquells que us agradin les històries d'aventura i de misteri.
Un dia en Max va anar a fer una pasejada al port amb la bicicleta, i va conèixer en Ronald, un nen que li ensenya el poble. Van quedar al matí següent per bucejar en un vaixell enfonsat.
En Max des de la terrassa de casa seva, veu un jardí d'estatues. Llavors decideix anar a veure que hi ha allà. Quan hi va arribar, va veure un pallasso que tenia un símbol: un arc amb una estrella de sis puntes. El pallassso estava amb la mà oberta, i quan es va girar la tenia tancada. Espantat, en Max va tornar corrents cap a casa.
Un altre dia amb la seva germana i en Ronald van anar a bucejar, i quan en Max es va fixar en el vaixell enfonsat va veure que tenia el mateix símbol que el pallasso.
L'avi d'en Ronald era el guardià del far, i va explicar la seva història. Que està relacionada amb el vaixell i el símbol.
Si us ha agradat la història, i voleu saber-ne el final, l'haureu de llegir. Us el recomano sobretot a aquells que us agradin les històries d'aventura i de misteri.
5 comentaris:
m'he llegit la trilogia, està molt bé encara que fa bastanta por. La recomano
Hola Calvina. Jo també m'apunto a la recomenació, encara que això de la por... potser sí.
"El príncep de la Boira"
"El palau de Mitjanit"
""Llums de setembre"
Quin et va semblar més interessant?
M'els vaig llegir fa temps, uns 2 anys crec i ara els recordo tots barrejats i no se quin dir... m'els hauria de tornar a llegir tots.. quant acabi els que estic llegint ara els tornaré a llegir i ja hoo comentaré
Bon dia Calvina, jo també he començat a rellegir "El príncep de la boira".
Com que l'aventura encara la recordo, ara el llegiré fixant-me en els sentiments. Ja t'ho comentaré.
Un petó
Ja he acabat el llibre.
Una idea que m'ha agradat: "Fer-se gran és començar a fer preguntes".
Publica un comentari a l'entrada