‘...ja ens n’encarregarem nosaltres, d’aquesta nena tan notable... L’acusat pot tenir la certesa que aquesta criatura no ens perjudicarà una segona vegada... Hi farem servir tots els mitjans que calgui...’
No hi havia dubte que Momo corria un gran perill! Havia d’anar-la a trobar immediatament, prevenir-la contra aquells homes grisos, protegir-la..., encara que no sabia com. Però ja se li acudiria. Beppo pedalejava amb més força. Els seus flocs de cabells blancs voletejaven al vent. Encara li quedava un bon tros fins l’amfiteatre.”
18 comentaris:
Bones!
L'estiu passat ja vaig participar al club de lectura virtual, potser ja te'n recordes de mi. Així que pugui començaré a llegir "Momo" i aniré comentant què tal em sembla. Ens veiem! :)
Bon dia ciutatsotaelmar, i tant que et recordo.
I m'agrada que repeteixis.A mi Momo em va semblar un llibre curiós: per una banda hi ha la història i el conte de fantasia, i per altra es van detectant molts pensaments de coses quotidianes de manera quasi filosòfica.
Ja em diràs.
Un petó
"-Las cosas son así: a veces tienes ante ti una calle larguísima. Te parece tan terriblemente larga que nunca crees que podrás acabarla. [...]Y entonces te empiezas a dar prisa, cada vez más prisa. Cada vez que levantas la vista ves que la calle no se hace más corta. Y te esfuerzas más todavía, empiezas a tener miedo, al final estás sin aliento. Y la calle sigue estando por delante. Así no se debe hacer.
Nunca se ha de pensar en toda la calle de una vez, ¿entiendes? Sólo hay que pensar en el paso siguiente, en la inspiración siguiente, en la siguiente barrida. Nunca nada más que en el siguiente."
Espero que Beppo Barrendero em segueixi ensenyant coses com aquestes. Podem comparar el seu llarg carrer amb qualsevol cosa que volguem aconseguir; patim per si no ho aconseguim i fins i tot quan hem arribat a la meta seguim patint perquè no ho podem conservar per sempre més. S'ha de viure cada moment que passa, sense capficar-nos amb el que passarà d'aquí un temps, després de tot, la única cosa que tenim és ara, no?
Seguiré endavant amb el llibre!
Que vagi bé :)
Tens raó, Ciutats sota el mar. Jo de vegades havia comparat aquest paràgraf amb la lectura d'un llibre (per als no lectors). Sembla una cosa interminable, però si vas a poc a poc, pensant només en el que llegeixes i no en el que et queda per llegir, no és tan difícil.
Tu vas més enllà, ho compares amb la vida, si vius cada dia i intentes fer-ho bé, els problemes semblen més fàcils.
"Carpe diem"
justament ''carpe diem'' és el meu lema! jajajaja!
En Gigi Cicerone sempre explicava les mateixes coses perquè normalment no se'l devien escoltar gaire. Com que Momo se l'escolta realment s'esforça per inventar noves històries i no repetir-se.
(no m'allargo més, tan sols acabo de llegir el tall que m'ha fet pensar això i m'han vingut ganes d'explicar-t'ho:)
bona nit! ^^
I seguim amb el mateix tema:
"Existe una cosa muy misteriosa, pero muy cotidiana. Todo el mundo participa de ella, todo el mundo la conoce, pero muy pocos se paran a pensar el ella. Casi todos se limitan a tomarla como viene, sin hacer preguntas. Esta cosa es el tiempo.
Hay calendarios y relojes para medirlo, pero eso significa poco, porque todos sabemos que, a veces, una hora puede parecernos una eternidad, y otra, en cambio, pasa en un instante; depende de lo que hagamos durante esa hora.
Porque el tiempo es vida. Y la vida reside en el corazón.
Ostres, que bonic i quanta raó que té aquest text!
Acabo de llegir ''El cuento del espejo mágico" i m'ha deixat amb un somriure als llavis. És un llibre diferent Momo..
Per altra banda m'estic llegint ''Mai no serem estrelles del rock" de Jordi Sierra i Fabra. El vaig llegir fa un temps i he volgut repetir. M'encanta tant..
Un petó!:)
Bon dia Ciutats sota el mar.
A mi de l'"espejo mágico" em va fer gràcia el paral.lelisme amb Peter Pan: la mortalitat es guanya amb amor (o la immoratlitat es perd amb l'amor, com vulguis)
I també pensar que malgrat les aparences, sempre som el que som, i els qui ens mirin bé saben veure'ns millor.
Avui he llegit el capítol dels homes que estalvien el temps. És cert que de vegades malgastem el temps, però no he trobat bé que el Señor Fusi s'hagués de privar de tenir un periquito, hagués de portar a la mare a l'asil i deixés de veure a la seva amiga. Per ell potser aquestes coses eren importants.
Crec que el temps en el que no tenim res a fer i ''ens avorrim'' és molt útil per parar-nos a pensar, per coneixe'ns més a nosaltres mateixos, és a dir, en comptes de mirar cap enfora mirar cap a dins.
Bona nit! :)
Hi ha qui diu que precissament és l'avorriment el que ens fa realment creatius: no tenir necessitat de fer res, ni cap proposta pendent primer ens deixa descansar la ment i després fa que ens inventem alguna cosa nova per a fer.
Si és així: Visca l'avorriment!!
Sí! La meva mare també m'ha dit alguna vegada això de què l'avorriment és el que ens fa realment cratius!
He acabat el setè capítol i.. quina por que em faria trobar-me amb un home gris que volgués treu-re'm els amics per estalviar temps!
He vist que l'home dona especial importància als diners, a una bona feina..i no dic que no siguin importants, però jo estic més d'acord amb una cançó d'Extremoduro que diu que "de pequeño me impusieron las costumbres, me educaron para hombre adinerado, pero ahora prefiero ser un indio que un importante abogado".
Un HURRA per la teva mare (diga-li de part meva).
I la tria entre els diners i el que es vol fer, és complicada. El millor és no donar oportunitat a l'antagonisme: fer el que es vol fer de manera que permeti viure dignament.
I sobretot, no considerar mai els amics com una pèrdua de temps!!
"Fer el que es vol fer de manera que permeti viure dignament"
És una mica difícil em sembla.. però ja m'agradaria que fos així!
Momo ja ha arribat a La Casa de Ninguna Parte. He trobat graciós això de que se li aparegués una tortuga amb missatges a la closca! Què li passarà ara?
pd: Avui és santa Anna, no sé si el celebres, si és així felicitats!
Un petonàs! :)
Ei!
Saps que Cassiopea també és coneguda com la deesa de la fantasia? I que la van castigar a estar d'esquena al cel pel seu orgull?
No crec que el nom de la tortuga sigui casual.
Fins aviat.
Fins avui no he estat per casa i no he pogut escriure!
L'endevinalla que resol la Momo m'ha semblat molt bonica! Jo ja n'he sabut la resposta des d'un bon principi, i és que el present en realitat no existeix, tan aviat estem al futur com al passat!
"Ben mirat, no té sentit planejar per demà tota la teva vida. Demà no arriba mai. Quan despertes sempre és avui. No hi ha ahir, demà sembla que no arriba mai. Així, doncs, el que ens queda és avui.
O res."
../.. Una cosa te puedo decir, Momo: lo más peligroso que existe en la vida son las ilusiones que se cumplen. Por lo menos, cuando ocurre como en mi caso. Ya no me queda nada con qué soñar. Ni siquiera entre vosotros podría volver a aprenderlo. Estoy tan harto de todo../..
Per canviar una mica de tema.
Veus, jo no estic d'acord amb aquesta frase de Gigi. La finalitat dels desitjos i il.lusions és que es realitzin.
Ja he acabat el llibre!
Trobo que ha sigut una història estranya però molt bonica.
He après a valorar més el temps i ara mateix, que acabo de tancar el llibre, tinc la teoria de que el temps probablement no existeixi; les hores, els minuts i els segons són pura invenció humana per organitzar les activitats diàries.. demà? Demà torna a ser avui, sempre es repeteix el mateix cicle.
I responc al teu últim comentari: jo tampoc estic d'acord amb el que diu Gigi, però vaig llegir un cop que "cuidado con lo que deseas porqué puedes conseguirlo" i crec que (no sé gaire bé com expressar-ho) estem patint constantment mentre no es compleix alló que volem, i fins i tot ho seguim fent quan ja ho tenim perquè sabem que no ho podrem mantenir per sempre. Només tinc 15 anys, però tinc molt clar que mai mai en la vida vull deixar de somiar i aprendre coses noves..
M'ha agradat el llibre, la Momo i tots els seus amics. I comentar-lo amb tu també, és clar!
Començaré un llibre que es diu ''La Primera Agència de Dones Detectives", l'Anna Vicens de la biblioteca diu que està molt bé i que me'l llegeixi. Te l'has mirat tu? Podries obrir una entrada i el comentem? Ja em diràs!
Una abraçada! :)
Eureka Ciutats sota el mar. He disfrutat molt comentant el llibre amb tu, m'has fet adonar de coses que jo no hi havia parat atenció.
Aquesta tarda faig una entrada per al nou llibre de dones detectives. El vaig llegir fa bastant tmps i la veritat és que no recordo massa el detall, el rellegiré.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada