CASA SOTA LA SORRA - Joaquim Carbó

“-Bé, bé… Així, doncs, no has matat mai ningú… Però estaries disposat a fer-ho?

-Suposo que no…
-Mai?
-Bé, m’imagino que en defensa pròpia sí. [...]
Ara l’amic Peter farà la seva prova de tir… És clar que encara no ho saps, tu, això. [...]
-Has d’apuntar la diana que tenim davant nostre mateix.
No contestà. Aixecà lentament l’arma. Volia quedar bé. Primer havia comprovat que no hi havia el fiador posat- S’hi recreà. Va prèmer el gallet…
Simultàniament al tret, va sentir un gemec i el soroll d’un cos que queia. Instintivament, interrogà amb la mirada els homes que tenia al voltant. Ja no feien broma. Tornaven a tenir la mirada glaçada. No deixaven escapar cap emoció. Pere no sabia què fer. Només va preguntar:
-Què ha passat?

CRIDA DEL BOSC - Jack London

Buck no leía los periódicos, de lo contrario habría sabido que una amenaza se cernía no sólo sobre él, sino sobre cualquier otro perro de la costa, entre Puget Sound y San Diego, con fuerte musculatura y largo y abrigado pelaje.

Porque a tientas, en la oscuridad del Ártico, unos hombres habían encontrado un metal amarillo y, debido a que las compañías navieras y de transporte propagaron el hallazgo, miles de otros hombres se lanzaban hacia el norte.

Estos hombres necesitaban perros, y los querían recios, con una fuerte musculatura que los hiciera resistentes al trabajo duro y un pelo abundante que los protegiera del frío.